Juan Antonio Flecha va néixer a Junín, Argentina, el 1977, però va créixer a Sitges i va forjar tota la seva carrera com a professional del ciclisme des de Catalunya. Professional durant catorze temporades, és considerat el millor ciclista espanyol de tots els temps en clàssiques de pavès, aquelles curses dures i impredictibles del nord d'Europa que pocs corredors ibèrics han gosat fer seves. Al seu palmarès hi figuren una etapa al Tour de França de 2003, el Campionat de Zuric de 2004, el Circuit Franco-Belga de 2008 i l'Omloop Het Nieuwsblad de 2010, a més de tres podis a la París-Roubaix. Un ciclista, en definitiva, que va competir d'igual a igual amb els Boonen i els Cancellara d'una generació irrepetible.
Però més enllà de les llambordes de Flandes, Flecha és també un home profundament arrelat al Garraf, comarca on ha viscut bona part de la seva vida i on se’l pot veure entrenant ben sovint. Entre totes les pujades que conformen el mosaic ciclista d’aquest territori, n’hi ha una que ha marcat la seva relació d’una manera especial: el Rat Penat. Li preguntem per aquest port, per la comunitat ciclista del Garraf i per tot allò que fa d’aquesta comarca un destí que mereix un lloc al mapa del cicloturisme català.
Juan Antonio, has viscut molts anys al Garraf i el Rat Penat encara forma part de les teves rutes d’entrenament. Com descriuries la teva relació personal amb aquesta pujada, amor, odi… una mica de tot?
Odi mai! el Rat Penat és un port que m’agrada molt, sobretot ara que ja no em dedico professionalment al ciclisme. Quan era professional també hi pujava, però no m’anava massa bé per entrenar ja que la pujada mantinguda és massa curta. Però ara, surto de casa meva i pujant el Rat Penat de seguida estic en un lloc molt tranquil, sense trànsit, i on guanyes molt desnivell de forma sobtada. Però això té premi en forma de vistes espectaculars al mar. Tenint en compte les relacions de plat i pinyons de les bicis modernes, és un port que es pot fer a diari. Una pujada que amb només una hora et permet fer un treball molt bo. Segurament, si ho comptem fins dalt la Bola, el Rat Penat és un dels ports més durs i més icònics del litoral català..
L’article que acompanya aquesta entrevista parla del Rat Penat com d’un port que «no perdona la imprudència». Tu el deus haver fet centenars de vegades. Canvia la manera de viure una ascensió quan la coneixes tan bé? Quins detalls d’aquesta pujada no es veuen a primera vista?
Les rampes dures són molt exigents i vénen de cop, per tant s’han de saber aprofitar les zones que et permeten descansos. Després de les primeres corbes el Rat Penat et permet recuperar i el desnivell afluixa. Recomano molt a qui el vingui a fer per primera vegada que sobretot gaudeixi de les vistes, que pari un moment i hi dediqui un minut o el temps que calgui. Val molt la pena! De fet, es fan molts espots publicitaris aquí. A partir de la tanca per arribar a la Bola hi ha un bon tram que no hi ha cotxes i pràcticament ningú, és un bon moment per a la desconnexió. I fins a la Plana novella i Olivella la pujada és molt més assequible i relaxada, tot i que hi ha alguna rampa exigent però és per a tots els públics.
A part del Rat Penat, hi ha altres ports o indrets del Garraf que recomanaries especialment a un cicloturista? Quines carreteres o racons sempre et deixen un record especial?
Tenim un parc natural molt tranquil estant tan a prop de Barcelona i, quan hi entres, és un paradís però és terreny dur i cal conèixer molt bé la zona. Un dels meus llocs preferits és l’ermita de la Trinitat, a Sitges. És un punt poc conegut i té unes vistes al mar increïbles. En cotxe no s’hi pot pujar, així que és molt tranquil. Aquí hi feia series quan era professional, és perfecte per entrenar amb una pujada dura i constant de dos quilòmetres. Masquadrell és un lloc curiós també on hi ha terreny dur, i on sembla que siguis a Mèxic!! Begues i Olivella, i més enllà del Garraf Les Ventoses, Pontons, la Joncosa de Montmell, Font Rubí són altres llocs emblemàtics. Cap d’ells són ports llargs i per fer sèries es queden curts, però per a un cicloturista amateur són fantàstics per tenir un bon nivell i gaudir de llocs i paisatges fantàstics. Això si t’agraden els ports, però si vols rodar per pla ho pots fer al delta del Llobregat, que és un dels pocs llocs que trobes a la zona que pràcticament no té desnivell i hi pots rodar durant hores.
El litoral i l’interior del Garraf ofereixen paisatges molt diferents sobre la bicicleta. Tens preferència per algun d’aquests dos mons, o creus que la gràcia és precisament poder combinar-los en una mateixa ruta?
Exacte, les costes del Garraf és una de les carreteres més maques de Catalunya, però té un problema evident que és que hi ha massa trànsit. Ara hi ha un muret en comptes de guardarrail, i els cotxes van més tranquils. Té línia continua i senyalització específica alertant de presència de ciclistes a la carretera, però tot i això no és una carretera còmoda per anar en bicicleta. L’alternativa que treu cotxes d’aquesta zona, és una autopista amb un peatge força elevat. Aleshores, la gent que no vol pagar el peatge, acaba utilitzant aquesta carretera. Buscaria solucions reals per poder pacificar aquesta carretera en moments puntuals, ja que per als cicloturistes és una joia on ara té preferència el cotxe i els vehicles pesats de la pedrera. Però el cap de setmana es podria plantejar limitar la velocitat instal·lant radars de tram, o limitar l’accés dels cotxes durant algunes dates i hores concretes, per exemple. Si s’ha aconseguit la mobilitat amb bicicleta a Barcelona, també es pot aconseguir aquí.
I cap a l’interior, si vas amb una bici que et permeti enllaçar per pistes de terra, el Garraf et permet fer moltes combinacions. Olivella, Sitges, Sant Pere de Ribes,la zona de Vallgrassa, la Plana Novella, Jafra del Garraf, Sant Pere Molanta ja saltant al Penedès, són llocs espectaculars que es poden anar enllaçant entre pistes de terra, ciment i asfalt. D’aquestes combinacions en pots treure entre 4 i 5 hores amb molt de desnivell i sobretot molta tranquil·litat..
Hi ha una comunitat ciclista molt activa al Garraf. Quins són els punts calents que no ens hem de perdre si volem integrar-nos amb la comunitat local sobre una bicicleta?
Una de les coses curioses que passen al Garraf és que, des de fa molts anys, els dimarts i els dijous durant la pausa del migdia, una grupetta surt des de Barcelona per fer les Costes del Garraf, a fons. Es van ajuntant ciclistes espontanis en punts concrets del recorregut i agafen un tram d’autovia fins a Garraf. No hi ha un punt de quedada concret ni saps amb qui et trobaràs. Hi ha dies que s’ajunten molts ciclistes i és una sortida molt ràpida i divertida. Altres curiositats de la zona és que a Sant Pere Molanta, ja a l’Alt Penedès, hi ha un molt bon mecànic que havia sigut mecànic d’algun equip professional. Hi ha molts ciclistes locals que programen la cita i fan una sortida cap a Sant Pere Molanta, on aprofiten per esmorzar als bars d’allà a prop, amb l’excusa que deixen la bici al mecànic perquè hi faci una repassada. La Fassina és també un local molt autèntic a prop de Jafra del Garraf, un poble abandonat que queda enmig del parc, i un dels pocs llocs de la zona per fer-hi un bon cafè.
Ves a les rutes de bici aquí